RUTES DEL CAMP, AMB BTT

La Ruta del Cister és una ruta circular que uneix els tres monestirs cistercencs de Santes Creus, Poblet i Santa Maria de Vallbona de les Monges, a les comarques de l’Alt Camp, La Conca de Barberà i l’Urgell, respectivament,  mitjançant el camí que es coneix com a GR 175. A les comarques de Tarragona aquesta ruta és molt coneguda i turísticament molt explotada. La ruta té, aproximadament, uns 110-115 km i uns 2600 metres de desnivell acumulat positiu, i compte amb 4 variants en els llocs més complicats per al trànsit de ciclistes.

Es troba totalment senyalitzada en ambdós sentits de la marxa amb les característiques marques blanques i vermelles dels GR’s (Senders de gran recorregut), amb pals direccionals ben identificats que, amés a més, incorporen informació del lloc, de l’altura i de la connexió amb altres senders GR i PR de la xarxa. També es compte amb les infraestructures necessàries com ara passarel·les, baranes, escales..., per a fer més còmode i segura la ruta. Per tant,  perdre’s o errar-se de camí és una tasca realment difícil.

Igualment, i degut a la intensa promoció turística que n’han fet els municipis implicats, és molt freqüentada durant quasi bé tot l’any.

Les dues principals modalitats per realitzar- la són a peu o bé amb btt. En el nostre cas, la forma plantejada és amb btt. Com ja hem dit, pel que fa a la modalitat de btt,  s'han senyalitzat alguns petits trams alternatius, ja que els originals són de difícil ciclabilitat; tot i així, pràcticament les rutes de ambdues modalitats són idèntiques.

La Ruta ofereix una multiplicitat de  serveis i opcions. Durant els darrers anys, i degut a la ja esmentada potencialització turística de la ruta, s'han obert nombrosos restaurants, establiments rurals, hostatgeries....en els que ens podrem aturar, menjar i reposar energies, i fins i tot fer-hi nit amb tota mena de comoditats. Un altre atractiu interesant de la ruta, conseqüència també de la seva promoció turística, és la creació d’un carnet anomenat “6T”. És la targeta de pas pels usuaris del GR175, La Ruta del Cister, i bàsicament serveix per obtenir un bonic record de la Ruta i  un DIPLOMA 6T que acredita que s'ha realitzat el sender. Igualment oferreix la possibilitat d'obtenir diferents descomptes i avantatges als establiments adherits. Aquest carnet es va segellant en diferents punts a mesura que anem fent el recorregut.

La Ruta del Cister és una ruta que es pot fer a  qualsevol ritme i per gairebé qualsevol persona; no te edats ni tempos. Es pot disfrutar en família, entre amics,  o fins i tot en plena soledat.

Aquesta Ruta té un elevat component cultural, això és evident, però  també hem de destacar-ne un altre aspecte que la fa, potser, encara més interessant: La sensació que té l’excursionista  de respirar la pau de segles enrere, la calma, la tranquil·litat i l’espiritualitat d’una altre època. El fet d’enllaçar tres monestirs carregats d’història i d’històries, amb la suor i l’esforç personal, transitar per solitaris camins,  bells paisatges,  torrents, rierols i tantíssims altres  racons d'una màgia especial, fa, d’aquesta ruta una experiència inoblidable i de retrobament amb un mateix.

I és que la Ruta del Cister és molt més que un simple sender: és doncs el vincle d’unió entre els tres monestirs del Cister més rellevants de Catalunya, el fil conductor per la història dels seus pobles, l’aproximació d’unes terres moldejades per l’home, en alguns llocs i, d’una naturalesa salvatge en d’altres; la cata d’una gastronomia autèntica arrelada a la terra i el contacte amb la gent que viu i estima aquets paisatges.  En resum, és tot el que cadascú està disposat a trobar.

Tornant a la ruta en sí; en aquesta ocasió, però, no segueix al peu de la lletra la ruta original marcada pel GR 175, ja que el punt d’inici ha estat modificat i l enllaç entre Vallbona de les Monges i Santes Creus també s’ha variat. La ruta continua sent circular i d’uns 115 km, tot i que amb una mica menys de desnivell positiu acumulat. A pesar de tot, però, no es veu mermada la seva genuïnitat.

La modalitat escollida, tal i com ja hem dit anteriorment, ha estat la btt. El circuit proposat s’ha preparat per fer-lo tranquil·lament amb dues jornades, d’uns 55 km cada una.

El punt de sortida és des de la ciutat de Valls, direcció Montblanc, per arribar al migdia al primer dels  monestirs: Poblet; havent dinat, continuar fins al segon, Santa Maria de Vallbona de les Monges, on fer nit a l’hostatjaria del mateix monestir. L’ endemà, de bon mati, i amb forces recuperades, pujar fins al Santuari del  Tallat, per a continuació baixar a les fondalades de la Conca de Barberà direcció Cabra del Camp i arribar, cap al migdia,  finalment al tercer dels monestirs, Santes Creus, i  finalitzar la ruta tancant el cercle a la mateixa ciutat de valls.

En quan a la bicicleta requerida per a fer aquesta ruta podríem dir que pràcticament qualsevol maquina és apta. No es tracta d’una ruta tècnicament molt exigent, no hi ha trams de grans desnivells ni zones altament tècniques o complicades, més aviat transcorre tots per camins i pistes en força bon estat i algun que altre tram de senderó o zona una mica mes pedregosa, però fàcilment superable. Per tant, qualsevol btt ens podria servir; això si, abans de començar cal fer una revisió completa del vehicle.

En quan a l'equipatge a prendre hem de tenir en compte que cal que sigui molt bàsic, ja que tan sols ens ha de servir per un parell de dies, i com més lleugers anem millor.

Bé, doncs un cop ho tenim tot apunt i ens hem documentat i estudiat bé la ruta només ens falta començar-la; bona ruta.

PRIMER DIA.

Tal i com ja  hem descrit anteriorment, de forma molt abreujada, amb aquest tram ens plantarem al monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, havent passat prèviament pel de Poblet. Per tant, el primer dia haurem assolit dos dels tres Monestirs. El tram programat té uns 58 Km,  dividits en dues subetapes de 31 Km al matí, i 750 m  de desnivell positius, i 27 Km a la tarda, amb 600 m de desnivell positiu.

Iniciarem la ruta de bona matí, al voltant de les 9:00 hores. El punt de partida serà des del barri de les Comarques, a la Residència Alt Camp. Allí agafarem el camí que va cap a Masmolets (és el de l’esquerra), passarem de seguida el pont de la via i continuarem recte fins a  l’encreuament de la Masia Bou. Continuariem recte, ara fins al camí d'entrada  de la Plana d’Emberga. Allà girarem a ma dreta i sortirem a la carretera N-240, ferem ¾ de rotonda i agafarem un camí que ens portarà fins a Masmolets.

Un cop a Masmolets agafarem el camí que puja a Fontscaldes i de Fonstcaldes direcció a l’antic Coll de l’illa pel carreró del costat del bar del poble.  Farem quasi 2  km i ens plantarem a l’inici de l’antic Coll de l’illa per tal de superar la serra de Miramar.

L’Antic Coll de l’Illa es creu que era ja una via romana que comunicava el Camp de Tarragona amb les terres de l’interior. El pas va restar obert formalment fins a la construcció de l’actual Coll de l’Illa, (anys 20 del s.XX), tot i que va continuar encara transitat per vehicles unes dècades més, fins que, finalment, degut al seu mal estat, restà com a un simple pas d’excursionistes.

En aquest punt portarem aproximadament uns 50 minuts de ruta. Aquí caldrà anar en compte a no agafar el camí que puja cap al Pas del Bou, ja que estan un al costat de l’altre. Per no confondre’ns, doncs, prendrem com a punt de referència el fet que caldrà deixar a ma esquerra una petita construcció de serveis tècnics amb valla metàl·lica i un cop superada sí que ja estarem en ple inici de l’esmentat antic Coll de l’Illa.

El Coll s’enfila sinuosament per la vessant de la muntanya, oferint unes increïbles panoràmiques del Camp de Tarragona i del propi  coll, ja que a mesura que anem pujant podem apreciar la seva silueta i els murs de pedra que el sostenen, integrant-se perfectament amb el paisatge. El ferm està en autèntic mal estat: en alguns trams ple d’enormes lloses de pedra que cal trampejar com es pugui, i en altres de milers de pedretes soltes que dificulten enormement la tracció de la BTT. Tot i així  el tram no és gaire  llarg, i el  pendent no és exagerat, pel que en poc més de 15 minuts podem ser    a dalt de tot.

Una vegada coronat el coll començarem un llarg descens fins a la població de Montblanc. Seguirem el camí que tenim davant, anomenat camí Vell de Tarragona a  Montblanc, que ens portarà ràpidament i envoltats per bosc  fins a la població de l’Illa.  Abans d’arribar a l’illa passarem pel costat d’un antic pont romà en ruïnes (el pont de la rovina), i pel petit santuari de Sant Fructós de L’Illa, des d’on ja podrem veure les  primeres cases del poble. Creuarem l’Illa pel mig, fins anar a buscar l’accés principal per la N-240.  una vegada a la carretera la creuarem i agafarem un camí  enquitranat que hi ha just en front. Aquest camí porta fins a Prenafeta. Cal anar en compte ja que tot just entrar  hi ha un desviament a ma esquerra que no s’ha d’agafar, sinó que haurem de seguir pel camí principal. Rodarem, pràcticament, 1 Km  fins a trobar-nos  un camí de terra a ma esquerra que agafarem. Aquest camí serà l’inici del descens cap a Montblanc. Així, en pocs minuts ens plantarem a tocar de Montblanc, concretament sota el pont de la via del tren AVE.  Un cop  allí  passarem el pont per sota i continuarem  recte fins a topar-nos amb el riu Francoli. Creuarem el pas, bé pel mig o bé mitjançant unes enormes passeres de pedra habilitades a tal efecte. Un cop passat el riu arribarem en un tres i no res a la carretera de Prenafeta, TV-2421. Agafarem la carretera direcció a Montblanc, passarem per sobre la N-240 i ja ens trobarem dins la població  pel carrer de Batlle Dionís Mestre.

Tot aquest tram de baixada, des del poble de l’illa  fins a Montblanc, per la cara nord de la serra de Miramar,  transcorre envoltats  per camps de sembrat i algunes vinyes, que a la primavera tenen un verd intents que sembla un mar de mai acabar; tot això amanit  amb la panoràmica de fons del poble de Montblanc  i les imperioses muntanyes de Prades com a taló de fons.

Montblanc és la capital de la comarca de la Conca de Barberà. Té el títol de Vila Ducal des de 1387. El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artístic el 1947. El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica. Montblanc es situa al sud de la comarca, al centre de la depressió formada pels rius Anguera i Francolí. El terme municipal està delimitat, a grans trets, per la serra de Miramar i les Muntanyes de Prades.

El territori del terme municipal de Montblanc està format per tres zones ben diferenciades: la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est del terme, la unitat de les muntanyes de Prades al límit oest i sud-oest, i els terrenys baixos de la conca del riu Francolí que es troben situats en una franja central que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme. Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Interès Natural), protegides per la legislació catalana pel seu alt valor natural.

Un cop a Montblanc tocarà buscar els primers punts de segellatge del carnet 6T. (cal mirar la guia de punts). A tall d’exemple en citem un parell: sí som entre setmana podem acostar-nos al Consell Comarcal de la Conca de Barberà, al Palau Alenyà, i sinó, podem dirigir-nos també a la Oficina de Turisme de Montblanc, a la plaça de l’església de Sant Francesc.

L’hora aproximada d’arribada a Montblanc  està prevista per les 10:50 – 11:00  hores del matí.

A Montblanc podrem reposar algunes forces, esmorzant un mica,  en qualsevol indret que ens vingui d’agust. Un cop refets continuarem la ruta ara ja cap a l’Espluga de Francolí i el Monestir de Poblet.

Deixarem Montblanc per la Muralla de Sant Jordi; al final de la Muralla, davant del Portal de Sant Marçal, girarem a ma esquerra cap al Cr. de la Pujada de la Serra (indicat per la senyalització oficial de la ruta), però immediatament, sense iniciar la pujada, agafarem la bifurcació cap a l’esquerra direcció cap al camí de Sant Jaume, o camí de la Tossa. Només sortir del poble passarem per sota un impressionant aqüeducte (Aqüeducte de les Arcades). Seguirem camí amunt, encarant les muntanyes de Prades per resseguir-ne la falda fins arribar a l’Espluga del Francolí; El tram comença amb un lleuger ascens, desprès continua amb un  puja i baixa bastant suau, per arribar en menys de 35 minutets, i de forma planera, a l’Espluga de Francoli. Es una zona entre boscosa i envoltada de camps de conrreu: cereal, vinya, olivera....etc.. A les primeres cases que trobarem girarem immediatament a l’esquerra pel primer carrer, farem uns 50 metres i al final del carrer tornarem a girar a l’esquerra per deixar el poble per un camí enquitranat, direcció,  ara ja, cap al Monestir de Poblet. En aquest camí, farem uns 300 metres i al primer encreuament girarem a ma dreta, farem una pujadeta i anirem a parar de seguida  a un altre camí (camí de la Serreta) que agafarem a ma esquerra. Farem uns quants metres més d’aquest camí (de la Serreta), amb unes molt bones vistes, a ma esquerra, de les muntanyes de Prades i el Paratge Natural d’Interès Nacional del Monestir de Poblet. Farem aproximadament 1,4 Km d’aquest camí i girarem a la dreta al primer encreuament que trobem, per ràpidament tornar a girar, ara a l’esquerra, i agafar un camí que ens portarà cap a les Masies de l’Espluga de Francolí i Balneari de l’Espluga de Francolí, entre camps de vinya, d’oliveres i ametllers.

Un cop a les Masies de l’Espluga sortirem a la carretera TV-7007, en sentit cap a la muntanya; farem una primera pujada bastant forta, i després encararem ja la recta final per arribar al monestir de Poblet per un tram de carretera tot en baixada, envoltats de vinyes, i amb la silueta del Monestir de Poblet com a taló de fons. Quasi abans d’arribar podem parar a la Font de l’Abat Siscar i tastar l’aigua d’algun dels seus tres brocs: dos de ferro i un de magnesi. Amb menys de 2 minuts ens trobarem a les portes del Monestir. L’hora estimada d’arribada és sobre les 12, 12:15 h. del matí.

Com que l’hora d’arribada és bastant prompte, abans de buscar un bon lloc per dinar, podrem acostar-nos al Monestir i fer  una visita guiada, agafar aigua de la font, gaudir de l’entorn i descansar una estoneta estirats a la gespa de la plaça principal. També  convidaria buscar algun lloc de segellatge del Carnet 6T,  com per exemple l’ Oficina de Turisme de la Conca de Barberà.

Per dinar, des d’aquí, es recomana el Restaurant de l’Hostatgeria de Polbet,  just a l’entrada principal del monestir. No us decepcionarà.

En quan al Monestir de Poblet, i de forma molt sintetitzada, podem dir:

El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150. Està situat al peu de les muntanyes de Prades, a la comarca de la Conca de Barberà. Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i es pot comptar entre els conjunts monàstics més importants d'Europa, essent de fet, el conjunt monàstic habitat més gran del continent europeu. Des de l'edat mitjana és un important referent simbòlic dels països de l'antiga Corona d'Aragó.

Pertany civilment al terme municipal de Vimbodí -recentment rebatejat com a Vimbodí i Poblet (2006)- i eclesiàsticament a la parròquia de Sant Miquel de l'Espluga de Francolí (de l'arxidiòcesi de Tarragona), ambdues poblacions pròximes a la vila de Montblanc, amb vincles molt estrets amb el monestir.

Des del regnat de Pere el Cerimoniós i durant els segles XIV i XV esdevingué el panteó reial dels sobirans de la Corona d'Aragó, tot i que també acull les tombes d'alguns monarques anteriors, d'altres individus de la família reial i de diferents llinatges nobiliaris.

El 1921, després de la visita del rei Alfons XIII, fou declarat Monument Nacional pel Govern Espanyol. El 1991 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

El 2005 rebé la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya per l'important paper que ha tingut en la història del nostre país a partir del segle XII, quan, amb la implantació de l'Orde del Cister, es configurà com un dels actius espirituals de la Corona d'Aragó, de les tombes reials de la qual el monestir és la seu principal. Declarat aquest cenobi Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, l'adscripció a la Ruta del Cister constitueix avui un dels referents del turisme cultural.

Podeu trobar més informació del monetir de Poblet clicant aquí.

Bé, una vegada dinats, descansats i amb les forces recuperades caldrà continuar el nostre camí, ara ja, cap al segon  dels monestirs, el de Santa Maria de Vallbona de les Monges. L’hora prevista per reprendre la ruta són les 14:15, 14:30 hores.

Pujarem a la bicicleta i agafarem un petit tram de la carretera T-700 direcció a l’Espluga de Francolí. Farem un primer tomb a la dreta i al segon tomb agafarem un camí a ma dreta, per descendir suau ràpidament fins a l’Espluga de Francolí. Entrarem a l’Espluga per la carretera TV 707, o carretera de les Masies, i seguirem per la via principal (Avinguda de Catalunya) per tal de travessar la població.

Aquí, podem també parar un moment a segellar el Carnet 6T, per exemple a les instal·lacions de la Oficina de Turisme de l’Espluga de Francolí o bé a les bodegues Rendé Masdeu, a tocar de la carretera ambdós llocs i de pas de la nostra ruta.

Seguint l’Avinguda Catalunya, a la rotonda de just davant les bodegues de Rendé Masdeu agafarem la tercera sortida, direcció a la Cooperativa del poble, per agafar el Passeig de Josep Maria Rendé Ventosa i sortir ja de la Vila.

Passarem per sota un pont de la via del tren convencional i, tot just després, agafarem una bifurcació a ma dreta fins a la carretera N-240. Allí, la creuarem i agafarem la carretera TV-2336, direcció a Solivella i Blancafort.

De seguida  creuarem la via de l’AVE, per damunt, i a continuació l’autopista AP-2  per sota. Tot just creuar l’autopista girarem a ma dreta i agafarem un camí de terra anomenat del Mas de Fons. Farem uns 800 metres i passada la rasa de les Comes girarem a la dreta i continuarem 1 Km més el camí fins a topar de nou amb la carretera TV-2336. Creuarem la carretera (de Montblanc a Senan) i agafarem el camí que hi ha just enfront  del que venim. Seguirem per aquest camí  atens a les indicacions del GR 175 i retolacions de la Ruta del Cister.  Aquest tram ens portarà directes als peus de la Serra del Tallat, la qual haurem de superar mitjançant un tram final amb força pendent. És un camí ben trillat, amb un ascens suau i constant fins als peus del Tallat. Paisatgísticament ens trobarem amb una zona predominantment de conrreu, amb algunes taques o petites zones de bosc, pel que en determinades èpoques de l’any donarà la sensació d’una certa ermesa o sequedat, i al contrari, en altres èpoques, com pot ser la primavera, estarà espectacular: flors de tots colors als vorals del camí, sembrats infinits d’un verd clar, arbres acabats de fullar, vinyes verdes i abundants...etc. Igualment, al llarg de tot el tram ens anirem torbant amb nombrosos vells masos abandonats que arrodoniran l’encant de tota la zona.

Després d’uns 3.5 Km per aquest tram arribarem a un encreuament, a l’altura del Mas d’en Sala, i girarem a l’esquerra per agafar ara el camí anomenat del Tossal Gros, i encarar encara més la Serra del Tallat. A partir d’aquí s’incrementarà substancialment el pendent ascendent, tot i que encara serà portable. Seguirem per aquest camí, i quan portem aproximadament 1.5 km agafarem una bifurcació a ma dreta i continuarem ascendentment cap al Tallat. Aquesta bifurcació es surt momentàniament del GR 175 original, es dirigeix cap a la carretera TV-2338 (km 6) i finalment, al cap d’amunt de la serra torna a unir-se amb el GR 175 original. Com hem dit, una vegada haguem agafat l’esmentada bifurcació  ens plantarem de seguida a la carretera TV-2338. Un cop en aquesta carretera, tranquil.la i sol.litaria,  ens quedarà només el tram final d’ascenció al Tallat, que tot ser el més pronunciat, al tractar-se, però, d’un tram enquitranat, la dificultat serà menor. Aquest tram té aproximadament uns 2 Km.

En poqueta estona haurem coronat el coll. Ara, a la nostra esquena  tindrem unes espectaculars vistes de la Conca de Barberà i muntanyes de Prades al Fons, i al davant l’entrada natural  a la comarca de l’Urgell, a través de la cara nord de la serra del Tallat, que s’endinsa cap aquesta comarca fins a torbar poc a poc la plana de Lleida.

Al capdamunt del Tallat tindrem a tocar, tocar els molins eòlics d’una parc, dels nombrosos que té la zona;  són enormes i espectaculars;  podeu provar de posar-vos sota les aspes d’un d’ells i mirar cap  a dalt... la sensació és una mica aterridora...

Ara, des d’aquí, continuarem la carretera de la que venim, tot i que deix d’estar enquitranada i agafa aparença de camí (LV 2338). Aquest camí transcorre per l’anomenada Fondalada de Blancafort.

Deixarem a ma esquerra una substació elèctrica dels parcs eòlics de la zona,  i començarem un ràpid descens, pràcticament en línia recte, fins a la pedania de Montblanquet. Es un camí en molt bon estat, i envoltat de camps de blat.

Montblanquet és una petita població del municipi de Vallbona de les Monges, a la comarca de  l'Urgell, situada a la part sud-oest del terme. Actualment hi viuen 17 persones.

Aquest poblet es situa al pla del Baró, a 627 m d'altitud, prop del municipi dels Omells de na Gaia, i es troba a la carretera local LV-2338 que va dels Omells a Blancafort, a través de la serra del Tallat.

L’arribada a Montbalanquet està prevista més o menys cap a les 16:20, 16:30 hores de la tarda.  A Montblanquet podem parar una estoneta, fer un tomb pel poble i aprofitar per segellar el Carnet 6T en un “punt obert” que hi ha a les antigues escoles a la  Plaça Major.

Per continuar, tornarem a l’entrada del poble, des del camí que veníem, i el continuarem direcció als Omells de na Gaià. Al primer revolt deixarem la pista i agafarem un camí que puja a ma dreta entre un bosc de pins: el camí de Vallbona.

A partir d’aquí practicament tot el tram és en baixada, envoltats de zones boscoses i camps de sembrats. Seguirem aquest camí principal, que de cop es convertirà en el camí de les vinyes, tot durant uns 3 Km, fins a topar amb el camí-carretera “de les Borges Blanques”, que uneix Els Omells de na Gaià amb Vallbona de les Monges. Agafarem aquesta carretereta, momentàniament, a  ma dreta, tant sols uns 40 metres, ja que  de seguida tornarem a girar a l’esquerra per agafar la continuació del camí de les vinyes. A partir d’aquí podem continuar per aquest camí fins arribar de forma tranquil·la i suau fins a Vallbona de les Monges, amb una bonica panoràmica del poble i Monestir en el tram final. Alternativament, però, i així ho hem planejant nosaltres a la nostra ruta, en el tram final d’accès a Vallbona podem desviar el camí de les vinyes i encarar un senderó-trialera directament cap al poble, anomentat camí del Bosquet. Es força pedregós i esta en bastant mal estat, però cal dir també que és més divertit.

Aproximadament, doncs, calculem que cap a les 16:45, les 17:00 hores serem a Vallbona de les Monges i al segon dels Monestirs Cistercencs.

Cal tenir present que a Vallbona  de les Monges és recomanable arribar-hi  d’hora, tant per poder descansar bé de cara l’endamà, com perquè l’horari màxim d’entrada a l’Hostatgeria del Monestir és fins a les 6 de la tarda.

De Vallbona de les Monges, i concretament del seu monestir, Santa Maria, podem dir:

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc al municipi de Vallbona de les Monges a la comarca de l'Urgell. Fundat a la primera meitat del segle XII, és el monestir cistercenc femení més important de Catalunya. L'església constitueix un clar exemple de transició romànic-gòtica. La planta de creu llatina consta d'una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentació escultòrica. Cada una de les galeries del claustre és d'un estil diferent. La sala capitular (segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericòrdia (segle XV).

Inicialment eren unes agrupacions mixtes d'ermitans que amb el temps es convertirien en cenobites que s'organitzaven en forma de comunitat doble. El seu fundador fou Ramon de Vallbona, i observaven la Regla de sant Benet. La primera documentació és de l'any 1157. L'any 1172 s'hi incorporen un grup de monges provinents del monestir de Tulebras (Navarra), comandades per l'abadessa Òria Ramíres, que seria la primera abadessa de 1177 a 1190. El 1175 els homes es traslladaren a la serra de Montsant restant la comunitat exclusivament femenina.

Podeu trobar més informació del monestir de Vallbona de les Monges clicant aquí.

Bé, doncs un cop a Vallbona anirem a buscar l’Hostejaria del pròpi Monestir. Primer, però, pensarem a segellar el Carnet 6T.  

L’Hostetjaria del Monestir de Vallbona de les Monges fou rehabilitada ara fa pocs anys, i actualment, tothom que desitgi passar uns quants dies de pregaria, de reflexió i de tranquil.litat, hi descobrirà un clima adequat per a trobar-se amb sí mateix. L’ambient és senzill i auster, amb àpats en comú i cuina casolana feta amb productes de l’Hort del Monestir. Els hostes poden participar de l’eucaristia i la pregària litúrgica de la comunitat i també conversar amb les monges sobre temes espirituals

L’hostatgeria està equipada amb ascensor i consta de:

• 20 habitacions individuals o dobles

• una capella

• 2 sales

• el Refugi Sant Bernat per a grups de joves (24 places)

La nit a Vallbona serà  una nit reconstituïdora,  ja que després d’una bona dutxa farem un bon sopar amb les mongetes, i descansarem com mai aixoplugats per la pau i tranquil·litat del monestir.

SEGON DIA.

Tal i com ja hem comentat anteriorment, amb el tram del segon dia ens plantarem al  tercer dels monestirs cistercencs: Santes Creus, per  finalment tancar el cercle i donar la ruta per finquitada. Amb aquest segon dia, el qual arrastrarem el cansament del primer, farem aproximadament uns 57Km,  amb un desnivell positius acumulat de 600 m positiu.

Al dia 2, de bon matí, ens llevarem i anirem a esmorzar amb les mongetes. L’hora calculada per reprendre la marxa són les 9 del matí. Per tant, un cop esmorzats, preparats i la bicicleta revisada ens posarem en marxa direcció cap al tercer i últim dels monestirs: Santes Creus.

Sortirem del poble direcció a Rocallaura, per la LP-2335, i pocs metres després, al primer encreuament, girarem a ma dreta cap a la carretera de Els Omells de na Gaia, per, immediatament, tornar a girar, a l’esquerra cap al primer camí de terra (camí dels Canyars), que ens encararà cap al cim de la Serra del Tallat per la cara nord. A partir d’aquí començarem el que podríem  definir com el tram més dur del dia, una ascens més  o menys intens fins al Santuari del Tallat, d’uns 6.5 km i quasi 300 metres de desnivell positius.

Rodarem tranquil·lament per l’esmentat camí dels canyars durant 1.9 km, entre sembrats i boscos de pins, fins a un encreuament de quatre camins. Allí girarem a la dreta, muntanya amunt, agafant el camí de Montesquiu. A partir d’aquí comença l’ascens mes pronunciat. Seguirem aquest tram durant uns 3 Km, fins a trobar-nos, just després d’un curt però intens tram de pujada entre el bosc, amb el camí  de Montblanquet al Tallat. Aquí girarem a ma esquerra, cap al cim del Tallat. Farem 1.7 Km en lleuger ascens per camí, fins a topar amb el camí enquitranat que puja cap al Santuari del Tallat.

Una vegada al camí del Tallat, l’agafarem a ma dreta i farem una curta pujada fins al capdamunt del Santuari. Un cop al Santuari val la pena fer-hi una petita visita, fer un segellatge del Caret 6T,  i sobretot, contemplar les espectaculars vistes de la fondalada de la Conca de Barberà.

El santuari del Tallat és un antic priorat i actual santuari marià que està situat al cim d'un turó de 787 metres d'altitud de la serra del mateix nom, al límit de les comarques de l'Urgell i la Conca de Barberà.

És una església rectangular d'estil gòtic amb una porta d'accés de mig punt dovellat. La silueta de pedra blanca del santuari és visible des de molts llocs de les comarques properes, i el lloc constitueix un impressionant mirador de l'Urgell, la Segarra i la Conca de Barberà, tant per la seva altitud com per la situació. La Mare de Déu del Tallat és una figura de marbre del segle XIV amb una corona de pedres precioses.

Per continuar amb la nostra  ruta tornarem a agafar el mateix camí pel qual hem pujat, però ara de baixada. Passarem de llarg l’encreuament del que veníem des de Vallbona, continuarem uns metres més i anirem a topar a un altre camí enquitranat anoment camí Ral o del Tallat. Just allí, creuarem aquest camí i agafarem el que es troba just enfront, i començarem un ràpid descens per un camí de terra amb forta pendent fins al poble de Solivella. Amb poquets minuts arribarem a Solivella, pel camí anomenat del Tallat.

Seguirem recte fins a torbar la carretera que creua el poble pel mig. Un cop allà continuarem descendentment fins a un encreuament que just a l’altura de la Cooperativa indica cap a Sarral, Rocafort i Santa Coloma, a ma esquerra. L’agafarem i farem un petit tram d’aquesta carretereta (TV-2326), i al primer encreuament girarem a la dreta per agafar el camí enquitranat de Pira. Farem uns 300 metres de camí i agafarem un encreuament a mà esquerra, que ens portarà fins a la pedania d’Ollers. El tram baixa fins a una rasa força profunda, la creua i torna a pujar fins a Ollers. Un cop a Ollers agafarem direcció a Barberà de la Conca, baixarem ràpidament cap a riu Anguera, el creuarem per un pas de formigó sense més dificultats, i remuntarem de nou per anar a buscar el camí de Sarral a Barberà de la Conca. Cal destacar que el pas del riu Anguera és un tram encantador.

Un cop a camí de Sarral a Barberà farem uns 2.5 Km  en un tram pla, ara  envoltats pel conreu típic de la part sud de la Conca de Barberà, la vinya, i amb pocs minuts arribarem a l’altura de Barberà de la Conca.

A Barberà no hi arribarem a entrar, ja que girarem a ma esquerra per un camí que ens portarà fins al cementeri del poble i la carretera T-231. Sortirem a la carretera i l’agafarem sentit Cabra del Camp, per fer uns 150 metres i girar a la dreta al primer camí que trobem (Camí Vell de Cabra del Camp). Ara encararem ja cap a Cabra del Camp, per un tram entre vinyes, sembrats i bosc, bàsicament ascendent, d’uns 4.3 km. Entrarem a Cabra pel Pavelló Municipal, i un  cop allí anirem a buscar la carretera principal que creua la població, la TP-2311, baixarem cap al Torrent de la Fonollosa per qualsevol entrada a ma esquerra, el creuarem per un pontet existent i agafarem un camí que surt del poble, direcció al Pla de Santa Maria, paral·lel al Torrent de la Fonollosa. Seguirem uns 500 metres per aquest camí fins a topar amb el pont de l’autopista AP2, el passarem per sota i continuarem el camí, ara paral.lels a l’autopista, fins arribar al camí enquitranat de Sant Magí. Allí girarem a l’esquerra, passarem immediatament un altre cop per sota l’autopista, i seguirem el camí enquitranat uns 300 metres per girar de nou, ara a la dreta, per agafar el camí de les Planes. (en realitat es com si seguíssim el mateix camí, cal estar alerta). Seguirem aquest camí completament en línia recte  durant uns 2.5 km fins a trobar la carretera del Pont d’Armentera (C-37).

Allà creuarem la carretera i agafarem el camí d’enfront. És un camí de terra que a vegades es converteix en senderó, envoltats de petis bosquets i conreus típics de la zona: oliveres, ametllers, vinya i alguns sembrats. A partir d'aquí, i ja fins quasi al final de la ruta, anirem trobant-nos amb nombroses construccions de pedra seca, tant a tocar del camí com escampades per les diferents finques i bosquets que ens envolten. Aquestes cabanes tenien una doble finalitat, protegir als pagesos i el bestià de les inclemències del temps quan passaven jornades completes al camp, i d'espai on guardar les enyes pròpies del camp. Podem aturanr-nos en alguna d'aquestes construccions i fer-hi una ullada. Seguin, doncs, aquestes camí, arribarem a  un encreuament amb el camí dels Muntanyesos. Aquí agafarem el camí just d’enfront, i anirem seguint un parell de Km més fins pràcticament  arribar ja a Santes Creus. De cop i volta ens trobarem amb una llarga i recta baixada de més d’1 km que arriba fins just davant l’entrada de Santes Creus.

Per fi serem  a Santes Creus, l’últim dels punts essencials i raó de ser de la nostra ruta. L’hora esperada d’arribada a Santes Creus és cap a les 13:00 hores.

A Santes Creus buscarem el punt de segellatge del Carnet 6T; ara ja el tindrem omplert del tot ¡!!!!, i es recomana fer la visita guiada al monestir.

Del monestir de Santes Creus en podem dir:

El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l'emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que havia de ser, fins al 1835, el centre d'una de les senyories monàstiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. La seva història i el model de vida cistercenc s'expliquen en l'audiovisual "El món del Cister".

Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor als segles XIII i XIV gràcies al favor del llinatge reial i la noblesa. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l'església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han pervingut intactes de reis de la Corona d'Aragó.

La planta del monestir segueix, com poques abadies cistercenques, el model traçat per sant Bernat amb el propòsit d'organitzar els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L'austeritat pròpia de l'orde queda reflectida en les primeres construccions, com l'església. Però aviat s'imposa l'esplendor del gòtic que caracteritza espais com el claustre del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó, remarcable per la qualitat artística dels capitells i per acollir les tombes dels llinatges que van participar en la conquesta de Mallorca.

Podeu trobar més informació del monestir de Santes Creus calicant aquí:

A Santes Creus, si volem podem fer un dinar per recuperar forces i celebrar el nostre repte aconseguit (bé, quasi aconseguit, perque encara ens queden 16 km fins a Valls), o bé decidir continuar la ruta atès la proximitat del seu final. Sigui com sigui, per encarar la ruta cap al seu final hem de marxar per on hem entrat. Passarem el pont sobre el riu Gaià i agafarem la carretera cap a Vilarodona, a ma esquerra, uns 500 metres, fins arribar a un camí a ma dreta que puja per la vessant de la muntanya. Aquest primer tram fa una mica de pujada, però de seguida arribarem a la part més alta, i la resta serà un descens molt planer i continuat fins a Valls. Seguirem el camí del Pla de Santa Maria i a Santes Creus i Aiguamurcia, en sentit Pla de Santa Maria, i en 2.1 km trobarem un encreuament de quatre camins i girarem a ma esquerra, cap a la urbanització de la Torre del Pitxo. Creuarem la urbanització en línia recte,  i així l’abandonarem, pel camí dels Muntanyesos. Creuarem l’autopista AP 7 per sota, després la carretera TV-2004 (El Pla-Vilarodona.). continuarem pel camí dels Muntanyesos, cap al Mas de la Paula i cap al camí de Vilafranca. Creuarem el camí de Vilafranca i seguirem fins al Torrent del  Catllar i camí de la Font del Catllar, per arribar finalment a Valls per la zona del Fornàs.

Allí, finalment, podrem dir: Ruta aconseguida, Ruta finalitzada.....