MONESTIR DE SANTES CREUS
Dades bà siques: 32 km. 300 m desnivell positiu.
Aquesta ruta transcorre per les planes del Camp de Tarragona, entre camps d’ametllers, oliveres, garrofers vinya i fins i tot sembrats,. i petites illes de boscos que han sobreviscut a la ma de l’home. També és de destacar les diferents construccions de pedra seca que ens anirem trobant a mesura que ens anem acostant a Santes Creus.
L’al·licient principal, però, d’aquesta ruta és arribar al Monestir Cistercenc de Santes Creus. Per tant, aquÃ, el component cultural destaca per sobre de qualsevols altres elements.
Començare la ruta anant a buscar el camà de la Font del Catllar. Es un camà que es troba just passat el pont de la via del tren, a ma dreta (casa de les punxes). Agafarem aquest camà que baixa rà pidament cap al Torrent del Catllar. L’atravessarem cap a mà esquerra i enfilarem una pujadeta direcció a la partida Baiona, pel camà dels Muntanyesos. Uns 2 km més endavant creuarem el camà de Vilafranca i continuarem en direcció nord cap al Mas de la Paula, fins arribar a la carretera que uneix El Pla de Santa Maria i Vilarodona (TV-2004). La creuarem i continuem per un camà que hi ha just davant, ara direcció la urbanització de la Torre del Pitxo. Primer, però, passarem per sota del pont de l’Autopista. Una vegada arribats a la Torre del Pitxo la creuarem completament, en lÃnia recta, i continuarem pel camà de terra que marxa. A partir d’aquà trobarem ja nombroses construccions de pedra seca, tÃpiques de la zona, de les quals destaquem el Cossiol d’en Soleta (s. XVIII). Una vegada passat l’esmentat Cossiol, girarem de seguida a ma dreta per un petit senderó que ens portarà fins al camà del Mas de la Capona i d’allà prà cticament ja a Santes Creus. Només cal seguir el camÃ, i sabrem que hem arribat quan de cop i volta ens trobareem davant d’una llarga i recta baixada de més d’1 km que arriba fins just davant l’entrada de Santes Creus.
Un cop allà es recomanable fer la visita cultural del Monestir. Es barata i val molt la pena.
De tornada, marxarem per on hem entrat, passarem el pont sobre el riu Gaià i agafarem la carretera cap a Vilarodona, a ma esquerra, uns 500 metres, fins arribar a un camà a ma dreta que puja per la vessant de la muntanya. Aquest primer tram fa una mica de pujada, però de seguida arribarem a la part més alta, i la resta serà un descens molt planer i continuat fins a Valls. Seguirem el camà de terra, fins a l’encontra de la Carretera TV-2004 (El Pla-Vilarodona.). La creuarem i continuarem pel camÃ; de seguida ens trobarem amb l’autopista, que la passarem per sota, per un pas bastant estret i fosc. Anirem seguin fins arribar quasi al poble d’Alió, però abans toparem amb el Camà de Vilafranca. Agafarem aquest camÃ, cap a la dreta, i farem aproximadament 1 km, per girar a l’esquerra i en diagonal dirigir-nos directament cap a Valls. L’arribada es també pel Torrent del Catllar i camà de la Font del Catllar.
Descarregueu-vos el trak
Mira-la també a
Introducció.
El monestir de Santes Creus va néixer el 1160 sota el patrocini dels llinatges dels Montcada i dels Cervelló i del comte Ramon Berenguer IV. Els monjos, provinents del monestir occità de la Gran Selva, van trobar a la riba del riu Gaià l'emplaçament idoni per bastir-hi un monestir que havia de ser, fins al 1835, el centre d'una de les senyories monà stiques més extenses i influents de la Corona d'Aragó. La seva història i el model de vida cistercenc s'expliquen en l'audiovisual "El món del Cister".
Santes Creus va tenir el seu moment de més esplendor als segles XIII i XIV grà cies al favor del llinatge reial i la noblesa. Els reis Pere el Gran i Jaume II el Just i la seva muller Blanca d'Anjou el van escollir com a panteó i en van esdevenir protectors i mecenes actius. Les seves restes reposen a l'església en dos monuments funeraris, considerats obres cabdals del primer gòtic català i els únics que ens han pervingut intactes de reis de la Corona d'Aragó.
La planta del monestir segueix, com poques abadies cistercenques, el model traçat per sant Bernat amb el propòsit d'organitzar els espais en funció de les necessitats de la comunitat. L'austeritat pròpia de l'orde queda reflectida en les primeres construccions, com l'església. Però aviat s'imposa l'esplendor del gòtic que caracteritza espais com el claustre del segle XIV, el primer d'estil gòtic de la Corona d'Aragó, remarcable per la qualitat artÃstica dels capitells i per acollir les tombes dels llinatges que van participar en la conquesta de Mallorca.
Antecedents i fundació.
L'any 1150, el senescal de Barcelona Guillem Ramon I de Montcada va donar als cistercencs de la Grand Selva (un important monestir situat al nord-est de la ciutat de Tolosa de Llenguadoc, ara prà cticament desaparegut) uns terrenys a Valldaura (Vallès Occidental) amb la finalitat de que s’hi fundés un nou cenobi. El seu primer abat fou Guillem (1152-54). Degut a les condicions poc adients per l’establiment d’un monestir en aquell lloc, hom va decidir el seu trasllat a un altre indret.
El 1155 hi va intervenir el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, que va donar una propietat seva situada a Ancosa (la Llacuna, Anoia), amb millors condicions geogrà fiques, on hom pensa que s’hi va arribar a establir el nou monestir tot i que el lloc tampoc era del tot convenient. El 1160 es va fer una darrera donació amb la mateixa finalitat, d’uns terrenys prop del Gaià , on es va aixecar el monestir definitivament. La fundació no va culminar del tot fins el 1168, quan una butlla del papa Alexandre III va declarar la nova casa depenent directament de Roma, lliure de la intervenció episcopal. El primer abat fill del paÃs fou Pere de Valldaura (1158-1184).
Les primeres construccions.
Cap el 1170 començaren les construccions provisionals per acollir els monjos que s’aplegaren al voltant de la capella de la SantÃssima Trinitat, que encara es conserva. A la mateixa època s'hi va afegir la comunitat veïna de Sant Pere de Gaià . Després (1174) va començar la construcció del monestir definitiu, seguint la distribució caracterÃstica dels monestirs cistercencs. El 1221 hom va poder consagrar l’església que, possiblement, encara no era acabada del tot, també es va edificar un claustre, anterior a l’actual, del qual encara perdura el templet del lavabo de decoració més senzilla, que contrasta amb la resta del claustre actual, aixecat posteriorment.
D'aquella primera època són la sagristia, sala capitular i el parlador (que comunica el claustre amb la zona posterior del complex). A sobre d’aquest conjunt es va aixecar poc després el dormitori dels monjos, començat el 1191 i enllestit ja al segle XIII. Sota l’abadiat de sant Bernat Calbó (1226-1233) i després d’un perÃode de problemes econòmics es va reprendre l’activitat constructora, grà cies a la col·laboració dels sobirans.
Monestir reial.
Pere el Gran (1240-1285) fou el primer monarca
que va disposar el seu enterrament al monestir.
Posteriorment el creuer de l’església va acollir la
tomba del seu fill Jaume II el Just (1267-1327) i la
seva esposa Blanca d’Anjou (1283-1310). És en
aquesta època que es va aixecar el Palau Reial.
L'abat Bonanat de Vila-seca fundà els monestirs
filials de Valldigna a la Safor (1298) i d'Altofonte a
SicÃlia (1308). Santes Creus també intervingué en
la fundació de l'orde militar de Montesa el 1319.
El claustre.
El 1313 es va posar la primera pedra d’un nou claustre, que havia de substituir l’anterior, que encara no s’havia acabat. Aquest claustre s’aparta de l’estil caracterÃstic cistercenc i presenta una decoració exuberant de figures de tota mena, però predominant les fabuloses, amb animals monstruosos, en front de les escenes religioses. En aquesta obra hi va treballar Reinard Fonoll, un personatge probablement anglès que fou contractat el 1331 per l’abat Francesc Miró (1335-1347). Aquest claustre es va inaugurar el 1341 i es va restaurar al segle XX.
Decadència.
Segueix un llarg perÃode de decadència, que no va impedir que es portessin a terme noves obres de poca entitat, com ara reformes al Palau Reial i l’adaptació de l’armarium com a capella de l’Assumpta, al claustre. Entre el 1376-77 s’hi van fer construccions defensives (merlets). El 1452 els béns deSanta Maria de Bonrepòs van passar a Escaladei i Santes Creus, el primer es va quedar amb les propietats properes i el darrer amb els objectes litúrgics i les propietats més allunyades, s’ha dit que el claustre posterior de Santes Creus procedeix de Bonrepòs.
Els darrers anys.
Els darrers anys foren d’una certa prosperitat, es van fer diverses obres d’adaptació de les dependències del monestir. Un nou palau de l'abat fou aixecat el 1640 sobre l'antic hospital dels Pobres, el 1733 fou construïda la infermeria i ampliat el refetor, que perdé els trets gòtics. A la segona meitat del segle XVIII s'acabà la urbanització de les places i la construcció del portal de l'Assumpta.
Ja al segle XIX, el monestir va viure els infortunis de l’època. Pel que fa a la guerra del Francès, tot i que les tropes hi van entrar i la comunitat va fugir temporalment, no sembla que ni els edificis ni el mobiliari van patir especialment els efectes del seu pas. El 1820 fou suprimit el convent i els seus béns sortiren a subhasta dividint el conjunt en lots diversos, pel que fa al mobiliari, tot i patir pèrdues aquestes es poden considerar lleus. Reintegrada la comunitat el 1823, el monestir fou definitivament abandonat el 1835, arran dels fets de juliol de Reus i Barcelona, en aquell moment i malgrat la situació passada, la comunitat era de trenta-cinc membres.
La recuperació del monument.
El 1843 l'antic monjo Miquel Mestre, rector de la parròquia, fundà el poble de Santes Creus; va demanar l'església major per a la parròquia, i li va retornar el culte; més tard el palau de l'Abat va esdevenir la seu de l'ajuntament. El trasllat del presidi de Tarragona (1870) i la tercera guerra Carlina (1874) causaren importants destruccions, reparades per la Comissió de Monuments de Tarragona. El 1921 fou declarat monument nacional. Ara aquest important monument és propietat de la Generalitat de Catalunya.
