top of page

PUJADA A LA CREU DE MIRAMAR

Dades bàsiques: 28.5 Km, 580 m desnivell positiu.

Amb aquest ruta arribarem fins a la part més alta de la serra de Miramar, La Cogulla, o creu de Miramar, a 789 m d’alçada. Com ja és habitual, iniciarem la ruta direcció a Masmolets. Masmolets és una petita pedania de Valls, a uns 4 Km,  a la qual hi arribem pel famós camí de la Verneda. El tram es suau i progressiu, i transcorre entre camps d’ametllers, Garrofers, oliveres i vinyes. De Masmolets agafarem el camí cap a Fontscaldes, fins a les parcel·les de Palau de Reig. Allí, en comptes de dirigir-nos a Fontscaldes, agafarem un trencall a ma dreta per un camí vorejat per oliveres i començarem una petita ascensió en línia recte, d’aproximadament uns 2.5 km. Al cap d’amunt girarem a ma dreta per encarar el Mas del LLop. A l’altura del mas del Llop agafarem, a ma esquerra, un petit senderó amagat que ens portarà, vorejant un bosc de pins, fins a un petit torrent, (Torrent dels Masos). Allí, en comptes de creuar-lo agafarem a ma esquerra un senderó cap a dins el bosc (Bosc de la Seguera, o camí dels Cartutxos). Amb menys d’un km travessarem el bosc de la Seguera i anirem a parar al camí enquitrantat que va des del tomb de la paella del Coll de l’illa a Figuerola del Camp. L’agafarem, direcció Figuerola, uns 400 metres fins a la Font del Cervelló, i tot just passada girarem a ma esquerra per encarar el camí de la Rasa d’en Cevelló, o conegut també com “La selva”. Es tracta d’un camí d’ascensió constant, però força suau, molt obac, fresc i vegetat, que ens portarà en uns 25 minuts fins al poble de Miramar. A la meitat, haurem d’anar amb compte amb el trencall cap a Miramar o Figuerola, per no equivocar-nos. Una vegada a Miramar, per la part del darrera ( del cementiri), agafarem el camí que puja cap a la creu. El primer tram és suau, fins a trobar una petita plana boscosa. A partir d’allí s’incrementa el desnivell, per un camí que cada vegada agafa més altura, fins arribar al seu tram final que giravolta el cim de la muntanya donant-nos accés a unes vistes privilegiades tant de la vessant del Camp de Tarragona com del de la Conca de Barberà. Amb uns 15-20 minutets serem al cim de Miramar.  Les vistes són espectaculars, 360 graus de panoràmica, que en un dia clar permeten avistar les illes balears, a la cara sud, i els  Pirineus,  a la cara nord.

 

El camí de baixada es ràpid i divertit, ben diferent del de pujada. El tram inicial és el mateix que el final. Tot i així, de seguida, deixarem el camí pel que hem pujat per girar a ma dreta i agafar un camí que  baixa molt  fortament per la cara sud de la serra. Seguirem aquest camí i  continuarem uns metres més fins a trobar-nos dins un camí-tallafocs,  que farem uns 100 metres, per deixar-lo, a ma dreta, per un camí que baixa, també fortament, amb un parell de girades fortes al final, i que desemboca a un altre camí que prové del camí enquitranat d’accés principal a Miramar. En aquest encreuament girarem a  ma dreta, entrant en un caminet amb algunes sinuositats, però de tendència planera,  tot per dins del bosc, durant aproximadament 500 metres. Estarem atents al trak, ja que de cop i volta haurem de desviar, a ma esquerra, per un senderonet muntanya avall. Es tracta d’un senderó per dins al bosc, molt ràpid i divertit. Aquest senderó és freqüentat pels ciclistes que fan descens, però també ha estat habilitat per a tots els públics, ja que al llarg del recorregut anirem trobant desviaments laterals que fan el descens més suau, a diferència del traçat central que creua pel dret la muntanya i en dificulta la baixada degut al seu fort pendent. Amb pocs minuts arribarem a un petit pas que quasi forçosament haurem de baixar de la bicicleta, ja que fa molta pendent (son molt pocs metres), i un cop superat ja podrem tornar a pujar. Passarem per un túnel per sota de la Nacional 240 i continuarem per senderó tot recte avall fins a arribar al poble de Fontscaldes. A Fontscaldes agafarem el camí que porta a la Rasa del Xoriguer, per darrera el poble, creuarem per sota l’A27 i anirem a parar al camí que va cap a Picamoixons. Una vegada al Camí de Picamoixons  el seguirem uns metres, i a la segona sortida important ( la del Turó dels Quatre Vents), a ma esquerra, en sortirem, per encarar ara direcció als boscos de Valls. En un tres i no res ens trobarem als boscos de Valls, aquí també cal estar una mica atents al trak, ja  que en alguns moments és millor agafar algun tram paral·lel al camí principal. Sigui com sigui, continuarem pel camí dels Boscos, entre masies senyorials de temps passats, i anirem descendent cap a la plana. Arribarem a un encreuament, sota el pont de l'A27, el passarem per sota i farem una pujada encimentada que ens durà directament a la urbanització de la Plana d’Emberga i ja des d'allí seguirem direcció a Valls i en 5 minuts arribarem al Poble.

 

 

 

   Descarregueu-vos el trak 

Mira-la també a 

Anchor 2

L'autor d'aquesta web no es fa responsable de cap contratemps, incidència o accident soferts durant  el seguiment o realització de qualsevol de les rutes aquí descrites.

bottom of page